Una ressenya de la síntesi entre catalanisme i obrerisme de Jordi Arquer i Saltor publicada per Tigre de Paper.
La història, el trauma i la globalització modelen un caràcter català tan persistent com contradictori.
Resumim l’activitat de l’independentisme el maig de 2026.
Més enllà del vegetarianisme militant, tots dos cantants compartien un mateix rebuig pel materialisme desarrelat.
La proposta d’Abel Cutillas pels propers anys.
Tenim icones mundials que naixen de la força creativa dels catalans. Cal blindar-les amb la llengua com a escut identitari.
Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.
L'agilitat innovadora del talent català topa amb l'asfíxia d'un estat que ens vol com a colònia extractiva i no pas com a motor de futur.
Els catalans disposem d’ingents reserves infraexplotades de capital de diverses formes i les podem fer servir estratègicament per erigir-nos en l’elit dominant del país.
Vendre’s la identitat mai serveix per pagar factures.
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Rep cada número, directe a la teva bústia
