La transformació demogràfica de Catalunya, analitzada en base al canvi en el paisatge i el paisanatge durant les darreres dècades, ha estat de les més radicals en el context europeu
Bernat F. Roca argumenta que, si bé la noció de progrés moral tradicional il·lustrada té deficiències, hi ha una noció de progrés moral més adequada que es pot aplicar a les societats d’avui en relació a les anteriors.
El consentiment, pel seu sentit legal, no tolera l'ambigüitat ni l’amor.
Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
Mantenir-nos dins els marges del processisme crític converteix Catalunya en un mico que sempre topa contra la gàbia.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Orientant-se cap a posicions marcadament conservadores, els nous partits independentistes corren el risc d’acabar servint als interessos de les dretes espanyoles.
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
L'acció humana és el motor de la història.
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Rep cada número, directe a la teva bústia
