Article
Joan Simó
Núm. 74 — 15/01/2023
Orientant-se cap a posicions marcadament conservadores, els nous partits independentistes corren el risc d’acabar servint als interessos de les dretes espanyoles.
Josep Asensio
Núm. 73 — 25/12/2022
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
Marc Maynou
L'acció humana és el motor de la història.
Guillem València
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Mireia Arguijo
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Miquel Vila
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Núm. 72 — 11/12/2022
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Forrest Robinson
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
Frederic J. Porta
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
Núm. 71 — 27/11/2022
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Bernat F. Roca
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
