El canvi climàtic és una constant de la història de la humanitat. Els seus efectes sobre els pobles i imperis són diferents i incontrolables, però les guerres i les migracions en són un denominador comú.
A Catalunya les contradiccions del món modern sempre s’han manifestat amb violència. D’ençà 1640, cada victòria de la modernitat ha causat una reacció.
La idea tradicional d’imperi es basa en l’esperit: és la unió indissociable entre el guerrer i el sacerdot. La manifestació de l'imperi és espiritual i temporal i se'n deriva una acció en voluntat de poder.
Durant els darrers cinc-cents anys, cada gran guerra europea ha obert una finestra d’oportunitat per a Catalunya. El present final de la postguerra del 1945 n’obre, previsiblement, una altra.
En el món modern d'avui tots som txandala: des de Jeff Bezos i l'elit neoliberal global al tradicionalista més recalcitrant, tots som sotmesos a la tirania quantitativa i materialista.
Les castes són manifestacions socials de la jerarquia, ordre i harmonia còsmiques. La modernitat ha invertit aquest ordre i destruït l'imperi espiritual en la societat.
Durant el període d’entreguerres del segle XX, la Il·lusió Occitana va reviure per gaudir d’uns anys d’apogeu entre els intel·lectuals a banda i banda dels Pirineus.
Els fonaments ètnics i culturals dels Estats Units provenen de les quatre comunitats britàniques originals que hi van migrar i que encara mantenen el control en exclusiva.
Els esdeveniments de 2020 només han accelerat les dinàmiques existents els anys anteriors. El sistema creat pels vencedors de la Segona Guerra Mundial a Europa pateix una crisi sense precedents.
El sistema capitalista de postguerra se sosté per un trinomi d’energia barata, costos de transport baixos i rutes comercials segures. Si una part falla, el sistema s'esfondra.
La Renaixença romàntica va revitalitzar la Catalunya derrotada a la Guerra de Successió. En paral·lel, va ressorgir també el record de la unió entre Catalunya i Occitània, estroncada per la Batalla de Muret de 1213.
La manca de sobirania fa que Catalunya es vegi abocada a refer constantment les seves estructures nacionals.
Rep cada número, directe a la teva bústia