Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
La ratlla que talla la Catalunya en dos no deixa de preguntar-nos sobre qui sem i què volem ser.
La confrontació de Gaza inclinarà els sunnites als braços d’un dels dos blocs que es disputen l’hegemonia mundial.
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
L’interès en conflictes armats acostuma a ser una excusa per projectar prejudicis i preferències polítiques.
Un salari mínim català permetria tallar de soca-rel la precarització i estrangerització del mercat laboral de Catalunya.
La inexistència d’una tradició política i jurídica pròpia deixa els catalans a mercè de batalles ideològiques alienes.
L’emergència de Llei i Justícia podria explicar-se com una mena de versió deformada del processisme.
Acceptar el marc d’una guerra de sexes és contraproduent tant per homes com per dones.
No és la primera vegada que cal reconstruir el poder a Catalunya.
Només un Estat que no existeix pot ser pur.
El naixement de la presó i el viatge cap a la submissió
Rep cada número, directe a la teva bústia
