Catalunya no va poder afegir-se a la llista dels estats nació europeus durant els segles XIX i XX.
L’aznarisme ha estat la gran victòria de l’espanyolisme, per la via econòmica.
El naixement de la presó i el viatge cap a la submissió
L’Índia, el més destacat dels actors osciŀlants en l’actual confrontació mundial, tindrà una influència determinant si es decideix a prendre partit.
Luchino Visconti va aprofitar la història de Lluís II de Baviera per parlar-nos del perill de l’idealisme.
Per tal d’esdevenir un estat no hi ha prou amb ser una nació. Cal, també, un projecte.
A The Young Pope, la cúria vaticana escull un papa jove que vol fer una revolució conservadora.
El Govern de Catalunya gestiona la sequera apostant contra la força de la Història, i per això fracassarà.
És possible, en el món postmodern, una iniciació?
Cal evitar que els catalans siguem reduïts a catalanoparlants i definir què som per qui en vulgui ser.
El pensador arpità no era tan pàmfil com es pensa.
L’encotillament a què ens confina una idea de sobirania estrictament moderna obliga a una reconsideració de l’espaialitat del binomi territori/sobirania.
Rep cada número, directe a la teva bústia