Les trajectòries de Francisco Candel i de Manuel Cruells donen alguna pista sobre la deformació a què et sotmet el poder i les diferents estratègies de resistència que hi oposen els individus
Sense enfrontar-nos al que va suposar la immigració espanyola no ens en sortirem.
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Els intel·lectuals de l’anomenat Sud Global han obviat que la colonització comença dins la pròpia Europa.
La història de Polònia ens demostra com un estat pot sobreviure durant segles sense una llengua i una religió comunes.
Els anys seixanta són mirall i reflex de la nostra millor voluntat i del nostre pitjor conformisme. Assumir-los i superar-los, un repte pendent.
La independència en un món distòpic és possible.
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
El concepte Països Catalans respon a un tacticisme que ha demostrat ser inútil.
Quan repassem els moments en què s’ha desplegat històricament la Idea Catalana es desvela el sentit últim de la lluita per les regnes del nucli de poder que Catalunya representa.
Part de les crítiques que es mereix el feminisme són per ser un moviment modern.
Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
Rep cada número, directe a la teva bústia