L’estratègia per la nació catalana ha de contemplar la tensió entre la pressió continental i l’imperatiu de ser marítima.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
Som els catalans l’enemic absolut del projecte nacional hispano-castellà?
L’espoli intel·lectual com a mecanisme de submissió nacional.
Allò orgànic és tradicional.
Concebre la unitat de la realitat i repoetitzar el món.
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
La tecnologia ha esdevingut un monstre amb vida pròpia.
Silenciar el debat sobre la immigració no significa abordar-lo.
Defensar la llengua no depèn només de cadascú; depèn de la demografia i de tenir un Estat al darrere.
Menys llibertat d’expressió vol dir més confrontació, més obertura, més conflicte. I si el conflicte vol dir canvi, benvinguda sigui la censura.
Rep cada número, directe a la teva bústia
