Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
Recuperar unes forces militars pròpies ens aportarà un instrument de cohesió nacional.
La divisòria entre Físics i Virtuals estableix millor que cap altra el punt on hem de dirigir la nostra atenció si volem entendre les societats occidentals actuals.
Catalunya ha de ser cuidada com un bonsai: treball continu de contingència amb pensament estratègic a mig i llarg termini.
El futur de la nació catalana es juga en la demografia.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Catalunya precisa amb urgència d’una alternativa política al Govern. Per totes les mancances de forma i fons, l’espai hi és. La pregunta no és si es bastirà tal alternativa, sinó com i quan.
Hem de repensar la pròpia essència de la tecnologia en la cruïlla de la Quarta Revolució Industrial.
Rep cada número, directe a la teva bústia
