Per a una escola catalana.
En època postmoderna, les elits maquillen les situacions de crisi nacional a través de discursos reconfortants però perversos.
Sense un component nacional qualsevol moviment revolucionari està condemnat al fracàs. Adonar-se’n és l’única forma de construir una esquerra catalana que no es deixi endur pel nihilisme.
No pot haver-hi alliberament nacional sense una intel·lectualitat del país per al país. Cal recuperar una universitat nacional.
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
És l’amor el que manca en la nostra individualista concepció de la salut mental?
L’estèril estancament en el passat és una de les claus dels temps presents.
L’anàlisi i l’exercici de la guerra requereix entendre en quins nivells opera, tot començant aquesta sèrie pel tàctic.
La Llei Trans, contranatura, legisla contra la ciència i desprotegeix els més vulnerables —víctimes dels ridículs maximalismes de la ideologia de gènere.
Després de 2017, els catalans afronten el doble repte de bellugar-se amb èxit en un ecosistema hostil a la seva tradició cultural i de refer el lligam tribal que va conduir-los a la victòria l’1-O.
La guerra de les pantalles, o la competència entre els canals informatius, presenta les dues cares d’una mateixa problemàtica: la misèria, el nou espectacle de telerealitat
Claus interpretatives de l’experiència històrica israeliana.
Rep cada número, directe a la teva bústia
