Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
L’Aragó és encara important per Catalunya.
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Rep cada número, directe a la teva bústia
