Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
La postmodernitat i la postveritat a Catalunya han de ser vençudes amb veritats tangibles, rebutjant relats i relativismes estèrils.
Notes breus sobre rebuig i religió.
El sincretisme religiós dona riquesa i vida al dogma.
Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.
L’experiència del qualunquismo, la defensa populista del poble corrent que va liderar el napolità Guglielmo Giannini.
Rep cada número, directe a la teva bústia
