L’amenaça més temible pels catalans no és cap mena d’hecatombe sinó perdre la il·lusió de viure. Sobreposar-se als perills en el terreny moral i mental és el repte principal per a la supervivència de la tribu.
A Catalunya es repeteix sense criteri la idea que les forces militars han de ser reduïdes.
Controlar què podem sentir significa controlar què es pot pensar i debatre. Per això a Catalunya el que es jutgen són els sentiments.
Els últims mesos ha començat el segle XXI
El wokisme és una síntesi del postmodernisme acadèmic i diversos corrents religiosos
Aprenguem de la memòria de Monsenyor Vadell, i serem millors homes.
La postmodernitat ha implicat un renovament de la implicació política col·lectiva, que s’articula cada dia més al voltant d’identitats d’adhesió sentimental.
A Catalunya, la violència no es contempla públicament com una opció
L’apologia de la neutralitat i la tolerància liberal ens han portat a l’atzucac del relativisme.
El desig humà és imitatiu, aprenem què desitjar. Una pel·lícula no mostra només una realitat, ens assenyalen què volem ser.
Superficialitat i immediatesa, les particularitats de la societat de consum aplicades a les relacions humanes.
Les dinàmiques del sector privat ens poden ensenyar a ser efectius i més lliures.
Rep cada número, directe a la teva bústia
