En un món on les aventures han esdevingut impossibles, cal viure-les des de l’interior
De ser un mitjà, la tècnica ha esdevingut un fi en si mateix.
El pensament català pateix d'esclerosi, una conseqüència directa de l'empobriment de la vida política i intel·lectual del país.
El retorn contemporani al tribalisme i a la identitat de grup només es pot entendre com a rebuig a la idea uniformitzadora de ciutadania.
La Catalunya postfranquista es va fundar sobre una mentida de tres peus i aquesta mentida ens ha dut no només al perill de mort nacional, sinó també a un seguit de mancances ètiques evidents.
El rol de consumidor evadeix al ciutadà de la seva responsabilitat de construir i donar sentit a la seva identitat.
Eiximenis és un dels autors oblidats de l’esplendor medieval de Catalunya.
El jovent occidental ha heretat els defectes de les generacions anteriors i tracta de dissoldre tot esquema de classificació heretat.
En una era en què les multinacionals poden pagar els millors sous, la funció pública queda en mans dels mediocres.
Els homes es debaten existencialment entre dos vessants: la tibantor i la laxitud. Cadascú escull en quin costat edifica i reposa la seva actitud vital.
La retirada dels americans dels EUA ens ha de fer reflexionar sobre seguretat, defensa i els canvis sobtats.
El més furibund detractor de Rousseau va ser l’aristòcrata savoià Joseph de Maistre.
Rep cada número, directe a la teva bústia