La xenofòbia és una actitud natural en els éssers humans. La conducta perillosa són els intents erràtics de la política per inflamar-la i obviar-la.
Hi va haver un lapse de temps, entre 1750 i 1850, en què els moderns van començar a notar que tot s’accelerava.
A través de 1517, 1688, 1776 i 1789 es va afiançar una manera diferent d’entendre la vida i la relació del món material amb aquesta.
Les referències al deure són de difícil comprensió i transmissió en un món regit pel contractualisme i no pel valor del compromís i la paraula.
La societat moderna i industrial no té ritus de pas cap a l’adultesa, ni obligacions envers la comunitat més enllà dels impostos
Catalunya pateix la crisi d’identitat de les poblacions dels estats nacionals sense haver-ne tingut un.
La xocolata i el cafè han estat símbols de dos mons frontalment oposats.
El repartiment de poder als estats plurinacionals és un joc d’equilibris entre les diverses ètnies que el composen.
Sense un retorn a les tradicions catalanes i el reconeixement del nostre passat, Catalunya continuarà essent definida per Espanya.
L’estat de la política catalana no es pot entendre sense l’apuntalament de l’hegemonia que proporciona el poder mediàtic i la seva cultura.
Entre 1945 i 1978, la Il·lusió Occitana va maldar per sobreviure en el nou context de postguerra.
L’ensenyament públic sembla gaudir de més defensors que mai. No obstant això, hi ha nombrosos corrents de fons que l’amenacen i que estan passant desapercebuts.
Rep cada número, directe a la teva bústia
