Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
No hi ha a la Història altra constant que la fortuïtat.
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
Benvingut a la trampa del poder.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
Som els catalans l’enemic absolut del projecte nacional hispano-castellà?
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
Menys llibertat d’expressió vol dir més confrontació, més obertura, més conflicte. I si el conflicte vol dir canvi, benvinguda sigui la censura.
Mentre la immigració permet a les elits econòmiques fer del món el seu mercat, Catalunya anomena caritat a perpetuar aquest sistema.
La idea d’igualtat abstracta és una amenaça a la diferència.
La lletjor de Catalunya, agreujada per un art occidental incapaç de trobar la bellesa, és un símptoma més de la colonització que pateix.
L’èpica d’heroi de far-west de Yanis Varoufakis és un dels motius pel qual avui sembla un personatge del segle passat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
