La progressiva erosió i pèrdua de la cultura militar catalana ens planteja el deure i l’oportunitat de crear-ne una de nova.
Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.
Una administració autonòmica reparteix, una administració nacional dirigeix i fa política.
El desconcert actual té una clara analogia en l’erràtica política exterior dels anys setanta.
Entendre la importància de la propietat de la terra catalana és imprescindible per (re)construir el capital català.
Els catalans han anat perdent presència en diversos oficis. Continuem sent una nació?
L’acceleració de la substitució demogràfica a Catalunya posa en qüestió el mite candelià dels altres catalans.
La joventut ha deixat de ser una etapa biològica per a esdevenir un estil de vida.
Poques coses del present són excepcionals.
Desenvolupar una política de memòria implica anar al moll de l’os de la qüestió de la identitat nacional, perquè sense memòria col·lectiva no hi ha nació.
La historia del primer monarca de la Casa de Borbó, Enric IV, ens demostra fins a quin punt França és un invent occità.
La culpabilitat és un dels sentiments més promoguts en la política d'avui en dia.
Rep cada número, directe a la teva bústia
