Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
Cal evitar que sigui Espanya qui s'apropiï de l’ordre públic i polític.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
El liberalisme i el marxisme coincideixen en ignorar el xocs entre l'ètica indoeuropea i aquella que va guiar les civilitzacions de la Vella Europa.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Els armenis han estat víctimes altre cop dels seus tradicionals enemics turcs.
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
Rep cada número, directe a la teva bústia
