El País Valencià forma part de la nació catalana.
Per primer cop en un segle, Castella ha entès que la Catalunya més pacífica serà la més espanyola.
El derrotisme i el victimisme frenen la consolidació nacional de Catalunya.
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
La nova dreta s’ocupa de les polèmiques woke per ocultar les seves mancances.
La recerca masculina d’un sentit existencial és una expressió de vitalitat.
Els creadors catalans semblen incapaços de crear ficcions versemblants que atenyin la realitat del país.
Hem de recuperar una cultura de les elits.
En qualsevol sistema democràtic els militars són subordinats a les decisions polítiques dels civils, essent el legislatiu qui acorda i supervisa la política de defensa.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Rep cada número, directe a la teva bústia
