No és cert que els homes hagin reprimit sempre els seus sentiments i la seva sensibilitat.
La confiança en el món és un fenomen injustificat.
És possible una masculinitat que no sigui ni reaccionària ni postmoderna?
La falta de models a imitar és devastadora perquè ens porta a emmirallar-nos en figures irrisòries sense ser-ne del tot conscients.
Són les malalties mentals actuals respostes a la vida moderna?
És l’amor el que manca en la nostra individualista concepció de la salut mental?
El consentiment, pel seu sentit legal, no tolera l'ambigüitat ni l’amor.
Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
Sovint obviem la dimensió social i històrica de les malalties mentals.
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
L’ascens de la creativitat mecànica ens fa replantejar el paradigma del darrer segle.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Rep cada número, directe a la teva bústia
