Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
Sovint obviem la dimensió social i històrica de les malalties mentals.
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
L’ascens de la creativitat mecànica ens fa replantejar el paradigma del darrer segle.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
Concebre la unitat de la realitat i repoetitzar el món.
El Romanticisme conté una mística del Bell i del Sublim.
La modernitat ha creat un doble tecnològic de la vida humana.
Rep cada número, directe a la teva bústia
