D’ençà la primera dècada del segle XX el debat sobre què és Barcelona i en què ha d’esdevenir continua essent el mateix.
La covid és l’excusa perfecta per expandir encara més el poder de l’Estat espanyol i de les estructures supraestatals
El retorn contemporani al tribalisme i a la identitat de grup només es pot entendre com a rebuig a la idea uniformitzadora de ciutadania.
Acceptem —arroguem-nos!— la importància de les institucions per assentar la sobirania de les nacions.
Les camarilles són els fonaments del poder autonòmic a Catalunya.
El jovent occidental ha heretat els defectes de les generacions anteriors i tracta de dissoldre tot esquema de classificació heretat.
Cal que els catalans ocupem tots els trams la cadena de producció i comercialització dels diversos productes i sectors
Catalunya experimenta dos extrems: el despoblament i la sobrepoblació. Per tant, quina grandària haurien de tenir les ciutats catalanes?
Els homes es debaten existencialment entre dos vessants: la tibantor i la laxitud. Cadascú escull en quin costat edifica i reposa la seva actitud vital.
La retirada dels americans dels EUA ens ha de fer reflexionar sobre seguretat, defensa i els canvis sobtats.
El més furibund detractor de Rousseau va ser l’aristòcrata savoià Joseph de Maistre.
Quatre anys després del referèndum ens hem de reconèixer i retrobar en la derrota.
Rep cada número, directe a la teva bústia
