Bernat F. Roca és editor de la revista Esperit. Graduat i doctorand en filosofia, la seva recerca se centra en l'àmbit de la filosofia moral.
Hi ha contextos en què l’abstenció no és moralment reprovable, sinó més aviat al contrari.
La confiança en el món és un fenomen injustificat.
En època postmoderna, les elits maquillen les situacions de crisi nacional a través de discursos reconfortants però perversos.
Bernat F. Roca argumenta que, si bé la noció de progrés moral tradicional il·lustrada té deficiències, hi ha una noció de progrés moral més adequada que es pot aplicar a les societats d’avui en relació a les anteriors.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
En moments de derrota nacional, els espais de resistència individuals apareixen com un mecanisme de defensa, brindant-nos recer (i riscos) alhora.
Els catalans no som idiotes.
Rep cada número, directe a la teva bústia