En el setenta-tresè número de la revista Esperit, especial de Nadal 2022, us portem vuit articles llargs, una Talaia i una Metralla —tot il·lustrat per l’ocasió. Celebrem la mort d’un any i el començament d'un de nou debatent sobre el país, la civilització i la nostra cosmovisió a la nostra manera: sense límits, constriccions ni condicionaments. En la llibertat que ens dona ser lliures i independents. Les il·lustracions i les temàtiques d'aquest número de Nadal, que tinc el goig de presentar-vos, reflecteixen la vida que té Catalunya i la revolució en el pensament que s'està produint als marges del país després del 2017. Vull aprofitar, com en les ocasions en què es presenta l’avinentesa, per agrair a tothom que fa possible Esperit amb la seva contribució: als editors, la tasca; als col·laboradors, els articles; als subscriptors, el suport. Entre tots fem possible aquestes reflexions en total llibertat, tan necessàries, en una revista cada vegada més gran i més sòlida. Que el 2023 confirmi aquesta tendència ascendent del nostre projecte. Amb el cor a la mà us desitjo un Bon Nadal i Bon Any a tots els que llegiu aquestes ratlles. Gràcies. FredericEn obert, publiquem el quinzè lliurament de Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit, apuntant l'actualitat més immediata. Miquel Vila defensa la necessitat de deixar enrere el dol pel procés i treure Catalunya de la seva mort en vidaMarc Maynou reflexiona al voltant de la teoria de l'acció humana i la teoria de les elits com a eines d'anàlisi dels individus i dels col·lectius, fent-se ressò de l'abandonament o bandejament d'aquestes arran de la Guerra Civil Europea.  Joan Simó i Frederic J. Porta exposen les conclusions de la lectura de Curzio Malaparte i les seves observacions sobre els cops d’Estat dels primer terç del segle XX. Mireia Arguijo repassa els usos polítics que s'han assignat a la disciplina fotogràfica. Josep Asensio ressegueix l’origen del control mental des de de la Guerra Freda fins a la seva implantació a casa nostra. Guillem València parla sobre la crisi constitucional que pateix Espanya, i perquè és una mostra més del desarmament polític, moral i espiritual de Catalunya. Dolors Clotet explica com, més enllà d’una idea maniquea de la història, sota la culpa que carreguen catalans i, en general, tots els països occidentals hi ha un conflicte identitari latent.   Pol Molas exposa que la recuperació de l'estatalitat obliga a bastir immediatament les estructures que enformaran la política de defensa, talment com es farà amb altres institucions de les quals ara estem mancats. Els subscriptors premium i mecenes tenen accés al vint-i-sisè lliurament de la Talaia, en què Adrià Fortet, Pol Molas i Frederic J. Porta comenten el canvi de mentalitat del sionisme al llarg de la primera meitat del segle XX. El número compta amb il·lustracions fetes a mà, obra de l'artista Albert Sala.