Any 6 Núm. 140
Diumenge, 2 de novembre de 2025
Guillem Casòliva
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Pol Molas
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Oriol Méndez
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Joan Simó
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
Coral Moli i Plana
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Pau Gener
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
Oriol de Marcos
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Equip Editorial
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Palestins i serbis
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
Pressupostos contra capacitats
Talleyrand, el príncep inamovible
La Corpo més política
L’Estat no és un caixer automàtic
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
Almanac independentista (octubre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139
Guillem València • Any 6 Núm. 139
Oriol Méndez • Any 6 Núm. 140
Equip Editorial • Any 6 Núm. 139
Imperi, autoritat i islamització: la cultura del poder a Castella i el seu impacte sobre Catalunya
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Sergi Perramon
Liberalisme i revolució: el contraexemple rus (II)
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
Adrià Fortet
Víctor Balaguer, historiador, polític i poeta
El polièdric impulsor de la Renaixença.
Dos obstacles per a un salt d’escala: el paradigma modern del concepte d’Estat-nació (i III)
L’encotillament a què ens confina una idea de sobirania estrictament moderna obliga a una reconsideració de l’espaialitat del binomi territori/sobirania.
Quim Oliveras
Vuit milions de mediocritat
Hem de recuperar una cultura de les elits.
Miquel Vila
De bona fe
Notes breus sobre rebuig i religió.
Catalunya i el precedent rhodesià
En cas de restituir l’Estat català, Catalunya patirà un aïllament internacional com Rhodèsia; la resistència i l’estratègia seran indispensables.
Jordi Aragonès
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Acabar Girard
René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
Josep Asensio
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia