Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
L'acció humana és el motor de la història.
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
La divisòria entre Físics i Virtuals estableix millor que cap altra el punt on hem de dirigir la nostra atenció si volem entendre les societats occidentals actuals.
Catalunya ha de ser cuidada com un bonsai: treball continu de contingència amb pensament estratègic a mig i llarg termini.
Rep cada número, directe a la teva bústia
