La diversitat de posicions feministes ens hauria de fer parlar de feminismes en plural.
Les grans discussions sobre identitat nacional, globalisme i abast de l’Estat beuen de l’experiència mil·lenària jueva.
En època postmoderna, les elits maquillen les situacions de crisi nacional a través de discursos reconfortants però perversos.
Sense un component nacional qualsevol moviment revolucionari està condemnat al fracàs. Adonar-se’n és l’única forma de construir una esquerra catalana que no es deixi endur pel nihilisme.
No pot haver-hi alliberament nacional sense una intel·lectualitat del país per al país. Cal recuperar una universitat nacional.
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
L’estèril estancament en el passat és una de les claus dels temps presents.
Bernat F. Roca argumenta que, si bé la noció de progrés moral tradicional il·lustrada té deficiències, hi ha una noció de progrés moral més adequada que es pot aplicar a les societats d’avui en relació a les anteriors.
Catalunya afronta l’any 2023 més desarmada política i espiritualment que mai. I per tots els mals d’ànima que això comporta, aquest any ens portarà alguns de més concrets.
Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
Mantenir-nos dins els marges del processisme crític converteix Catalunya en un mico que sempre topa contra la gàbia.
Rep cada número, directe a la teva bústia
