Mentre la immigració permet a les elits econòmiques fer del món el seu mercat, Catalunya anomena caritat a perpetuar aquest sistema.
La idea d’igualtat abstracta és una amenaça a la diferència.
La lletjor de Catalunya, agreujada per un art occidental incapaç de trobar la bellesa, és un símptoma més de la colonització que pateix.
L’èpica d’heroi de far-west de Yanis Varoufakis és un dels motius pel qual avui sembla un personatge del segle passat.
No s'entén cap país sense el seu sistema polític i de partits.
En moments de derrota nacional, els espais de resistència individuals apareixen com un mecanisme de defensa, brindant-nos recer (i riscos) alhora.
L’ésser humà tendeix, comunitàriament, al que és local.
Els catalans no som idiotes.
Els Estats postmoderns tenen més mecanismes i poder que els del segle XX, però l’empren de manera més subtil.
La nació catalana ha d’aspirar a tornar a ser un estat marítim per la influència geopolítica que això aporta.
Humiliar els qui se suposa que serveixes té dues causes: emet una senyal de vassallatge als qui realment vols servir i és el tipus de tracte que prepara a qui el pateix per continuar agenollant-se.
Ja tornen les campanyes regionalistes
Rep cada número, directe a la teva bústia
