El volum d’immigració que rebem a Catalunya és tan gran que els serveis públics no podran pal·liar els desequilibris que aquests canvis demogràfics estan generant.
El cinema català contemporani necessita valentia i risc per narrar les tensions i contradiccions d’una Catalunya convulsa que encara espera ser explicada.
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
Els independentistes hem de començar a presentar mesures possibles i efectives per abordar la migració.
La reconversió turística és la peça clau per recatalanitzar el país.
La batalla de Perpinyà ha començat.
Cal territorialitzar Catalunya, agrupar els catalans i dotar-los d’espais de catalanitat i exclusivitat.
Desbilingüitzar-se no només és possible sinó que és desitjable.
Cal abordar el problema demogràfic —alta immigració i baixa natalitat— amb un projecte comú entre homes i dones.
El centralisme asèptic francès inclou fins i tot les expressions dialectals.
La independència no és plausible a curt termini i cal frenar l’hemorràgia nacional actual intervenint en diversos àmbits.
Cal evitar que els catalans siguem reduïts a catalanoparlants i definir què som per qui en vulgui ser.
Rep cada número, directe a la teva bústia
