La situació generada pel coronavirus no ha generat una disrupció, sinó una continuïtat accelerada de la totalitarització del liberalisme.
L’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania liberal materialista per alienar i anorrear el que realment som.
Del 1968 fins l’actualitat, l’Esquerra Independentista ha involucionat fins a esdevenir una caricatura dels seus orígens.
Petita propietat i ciutadania són dos fenòmens pràcticament exclusius del passat europeu que alineen els interessos del ciutadà amb els de l’estat.
La Generalitat de Catalunya i les actuals institucions autonòmiques no tenen res a veure amb l’antiga Diputació del General, l’Estat català centenari abolit amb la derrota a la Guerra de Successió.
El català tenia una salut de ferro fins que el franquisme va desplaçar milions d’espanyols a Catalunya.
El camí cap a la llibertat i la plena sobirania de Catalunya exigeixen l’establiment d’una cultura militar seriosa i conseqüent.
A Catalunya les contradiccions del món modern sempre s’han manifestat amb violència. D’ençà 1640, cada victòria de la modernitat ha causat una reacció.
L’exercici metapolític s’albira com l’única via per refundar integralment la cultura política de Catalunya.
Durant els darrers cinc-cents anys, cada gran guerra europea ha obert una finestra d’oportunitat per a Catalunya. El present final de la postguerra del 1945 n’obre, previsiblement, una altra.
Els escacs capturen alguns dels elements d’una realitat inevitable per a l’home: la guerra i la política. En tots tres camps, les jugades mestre només ocorren després d’una execució estratègica coherent i ben preparada.
En els règims liberals, la dissidència rarament és eliminada físicament. El poder prefereix comprar o destruir amb la força del diner.
Rep cada número, directe a la teva bústia
