L’anàlisi i l’exercici de la guerra requereix entendre en quins nivells opera, tot començant aquesta sèrie pel tàctic.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Recuperar unes forces militars pròpies ens aportarà un instrument de cohesió nacional.
La divisòria entre Físics i Virtuals estableix millor que cap altra el punt on hem de dirigir la nostra atenció si volem entendre les societats occidentals actuals.
Catalunya necessita Amèrica —el concepte, no el país— i Amèrica necessita la Segona Esmena.
Les conseqüències que té la guerra obliga tant a civils com militars a estudiar-les per prendre decisions.
Creure que la superioritat tecnològica per ella mateixa garanteix la victòria és un error freqüent.
La guerra moderna afecta els processos de construcció nacional amb una força mai vista en la història de la humanitat.
El segle XXI testimonia un nou paradigma de guerra.
Els esdeveniments dels darrers anys demostren, contra Fukuyama, que la Història continua i amenaça l'hegemonia del model liberal.
A Catalunya es repeteix sense criteri la idea que les forces militars han de ser reduïdes.
La dissuasió és quelcom imprescindible pel manteniment de la pau, però convé entendre’n la complexitat per exercir-la amb èxit
Rep cada número, directe a la teva bústia
