Els catalans han anat perdent presència en diversos oficis. Continuem sent una nació?
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Desenvolupar una política de memòria implica anar al moll de l’os de la qüestió de la identitat nacional, perquè sense memòria col·lectiva no hi ha nació.
L’acceleració de la substitució demogràfica a Catalunya posa en qüestió el mite candelià dels altres catalans.
Un mal estat de salut erosiona les societats.
És la crisi de la salut mental la nova gran narrativa mediàtica?
Catalunya disposa d’una geografia favorable a la defensa que podem aprofitar i maximitzar.
La generació a la qual es pertany, com el factor identitari més important, ha desplaçat la possibilitat d’una identitat intergeneracional.
Són les malalties mentals actuals respostes a la vida moderna?
Les grans discussions sobre identitat nacional, globalisme i abast de l’Estat beuen de l’experiència mil·lenària jueva.
Després de 2017, els catalans afronten el doble repte de bellugar-se amb èxit en un ecosistema hostil a la seva tradició cultural i de refer el lligam tribal que va conduir-los a la victòria l’1-O.
Sovint obviem la dimensió social i històrica de les malalties mentals.
Rep cada número, directe a la teva bústia