La hiperespecialització dels individus els assimila als integrants d’una colònia d’insectes.
Les lògiques sistèmiques estan blindades mentre perduri l’aliança entre l’esquerra progressista i la dreta liberal.
Hi va haver un lapse de temps, entre 1750 i 1850, en què els moderns van començar a notar que tot s’accelerava.
A través de 1517, 1688, 1776 i 1789 es va afiançar una manera diferent d’entendre la vida i la relació del món material amb aquesta.
La globalització liberal ens presenta la immigració i el turisme de masses com dues cares de la mateixa moneda.
Fa més d’un segle que la dissidència ha renunciat a plantejar models econòmics alternatius al capitalisme.
El veganisme-animalisme és una resposta urbanita que canalitza erròniament l’encertada crítica al sistema agroindustrial modern.
Com en la Xina de Mao, Occident s’enfronta a una Revolució Cultural postmoderna promoguda per l’oligarquia global.
El sistema econòmic global proletaritza les poblacions mundials per a crear consumidors dependents i uniformitzats
La Revolució Verda transforma l’agricultura en un pràctica homogènia, dependent de productes al·lòctons i dels mercats internacionals.
La relació amb la terra és un dels fonaments de l’ésser de tota comunitat. A Catalunya, aquesta relació penja d’un fil.
La defensa de la propietat esdevé una resistència contra la dissolució dels temps actuals.
Rep cada número, directe a la teva bústia
