És casualitat que les dues màximes expressions artístiques del país, el romànic i Gaudí, siguin netament cristianes?
Els temps d’avui són qualitativament diferents.
La coherència amb un mateix és el poder transformador més gran de tots.
Els símbols geogràfics forts són expressió d’una cosmovisió compartida.
La feblesa de la contribució dels catalans en l’espiritualitat és causa de la condició colonial en la qual Catalunya viu i ha hagut de viure.
La redescoberta de què és un sagrament ofereix una via per restaurar la iniciació tradicional avui.
La incapacitat de contemplar ens condueix al conformisme.
La culminació del seu Temple és el nostre deure.
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
Rep cada número, directe a la teva bústia