Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.

Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.

Treballar les creences limitants des de l'autoindagació compassiva.

La ment pot oblidar, però el cos se’n recorda.

L’estrès és la malaltia fantasma que sobrevola les societats modernes.

Perseguir el plaer és neurològicament perillós.

El camí d’esdevenir superhomes és el que ens procurarà la nostra llibertat i autodeterminació personal i, en última instància, col·lectiva.

Les religions del món han proposat sempre vies pel desvetllament.

És possible, en el món postmodern, una iniciació?

Arribarà un moment en què el verí podrà ésser transmutat en medicina.

L’apolitia és el recurs tradicional dels qui no se senten part del món que els envolta.

Segons la teologia platònica desenvolupada per l'humanista florentí Marsilio Ficino, ascendim a la llum de la veritat dels alts mons espirituals mitjançant la raó.