Any 7 Núm. 147
Diumenge, 22 de febrer de 2026
Quim Gonter
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
El projecte cultural socialista per separar Barcelona de Catalunya.
Jordi Homs
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
Bernat Mallén
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Joana Tur Cardona
Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.
Guillem Casòliva
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
Article
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
Oriol Méndez
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
Quim Gonter • Any 7 Núm. 145
Albert Pont • Any 7 Núm. 146
Joan Ramon Resina • Any 7 Núm. 146
Joan Simó • Any 7 Núm. 146
Pol Molas • Any 7 Núm. 146
Els canvis climàtics del passat
El canvi climàtic és una constant de la història de la humanitat. Els seus efectes sobre els pobles i imperis són diferents i incontrolables, però les guerres i les migracions en són un denominador comú.
Marc Maynou
Els fonaments del sistema econòmic de postguerra (II)
La Revolució Verda transforma l’agricultura en un pràctica homogènia, dependent de productes al·lòctons i dels mercats internacionals.
Els núvols faran ploure justícia
El Govern de Catalunya gestiona la sequera apostant contra la força de la Història, i per això fracassarà.
Guillem València
Jaume Vicens Vives (1910-1960): a les espatlles del gegant
Vicens va renovar la historiografia i va sacsejar els mites nacionals. És el gegant que encara ens interpel·la.
Ramon Audet
Exèrcit i cohesió social
Són les forces armades una eina de cohesió social?
Sobre la llibertat d'expressió
Quin és el paper de la llibertat d'expressió en ple segle XXI?
La refundació de la dreta nacionalista
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Meritocràcia
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia