Any 7 Núm. 145
Diumenge, 25 de gener de 2026
Marc Gòdia
Espanya i el Marroc s’enfrontaran bèl·licament la propera dècada i una Catalunya, dins d’Espanya o amb un estat restituït, haurà de prendre partit.
Una lectura del llibre de Borja de Riquer sobre les identitats catalana i espanyola i el debat sobre la feble nacionalització.
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de desembre i gener de 2025-26.
Ferran Roig
Si volem treballar a favor dels catalans, cal aclarir qui és català i qui no.
Bernat Mallén
Les cultures antinatalistes es condemnen a la desaparició.
Albert Pont
L’etern debat sobre el dèficit/espoli fiscal i la relació política entre el govern central i la Generalitat han estat alguns dels arguments més transversals i aglutinadors de les bases del sobiranisme català.
Guillem Casòliva
De la dissolució a la concentració de la catalanitat.
Quim Gonter
Les dades de participació de l’1-O, registrades electrònicament al cens universal, no han estat mai publicades.
Article
Daga
Jordi Homs
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Joan Simó • Any 6 Núm. 139
Marc Gòdia • Any 7 Núm. 145
Quim Gonter • Any 7 Núm. 145
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Equip Editorial • Any 7 Núm. 144
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
Guillem València
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Coral Moli i Plana
Apunts sobre l’islam a Europa (III)
La Generalitat ha externalitzat l’islam, posant-lo a les mans del Marroc.
Joan Simó
Catalunya i el precedent rhodesià
En cas de restituir l’Estat català, Catalunya patirà un aïllament internacional com Rhodèsia; la resistència i l’estratègia seran indispensables.
Jordi Aragonès
Desprogramar perdedors
La negació de la dualitat entre dolor i gaudi a la guerra és un instrument de l’ocupació.
Coalicions: quan i com?
Cal establir uns criteris sobre la participació en coalicions militars, i evitar ser arrossegats per socis més grans.
Quedaran els corsos
El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Començar a jugar a Europa
És el marc europeu favorable a l’independentisme?
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia