Any 6 Núm. 140
Diumenge, 2 de novembre de 2025
Oriol de Marcos
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Pol Molas
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Guillem Casòliva
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Equip Editorial
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Pau Gener
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
Joan Simó
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
Coral Moli i Plana
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Palestins i serbis
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
Pressupostos contra capacitats
Talleyrand, el príncep inamovible
La Corpo més política
L’Estat no és un caixer automàtic
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
Almanac independentista (octubre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139
Guillem València • Any 6 Núm. 139
Oriol Méndez • Any 6 Núm. 140
Equip Editorial • Any 6 Núm. 139
La reconversió turística
La reconversió turística és la peça clau per recatalanitzar el país.
Bernat Mallén
Flames i autobusos: els límits ideològics de la ficció audiovisual catalana
El cinema català contemporani necessita valentia i risc per narrar les tensions i contradiccions d’una Catalunya convulsa que encara espera ser explicada.
Jordi Homs
Els termes reals del debat
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
Guillem València
Fi de l’anomalia: el primer Abulafia en català
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Aleix Sarri
Sincretisme religiós i dogma: enfrontament?
El sincretisme religiós dona riquesa i vida al dogma.
Crisi energètica i resiliència econòmica
Cal que els catalans ocupem tots els trams la cadena de producció i comercialització dels diversos productes i sectors
Marc Maynou
Transició energètica i nació catalana (II): la relació dels humans amb l’energia
Som els únics animals que hem fet servir el foc i, de fet, els humans moderns som el resultat evolutiu del seu ús.
Marc Belzunces
Viriditas (I)
Allò orgànic és tradicional.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia