El 1924 s’obria una cruïlla pels intel·lectuals catalanistes conservadors.
Davant del gran buit de normes de la responsabilitat, hem de recórrer als elements grecorromans i cristians que fonamentaven la tradició europea.
Els romàntics van escapar del món de la burgesia, la ciutat i la màquina per trobar els déus al bosc, durant la nit.
Les idees de voluntat general i sobirania popular van constituir un gir copernicà en moltíssims àmbits.
Quan d’Annunzio va entrar a Fiume, els avantguardistes catalans van estar-ne pendents.
De 1926 a 1932 va existir una Organització Militar Catalana concebuda com a embrió d’un exèrcit.
Cap a finals del segle XVI el futur va deixar de ser la seu de l’Apocalipsi per esdevenir un buit a omplir.
Interpretar Urquinaona amb una perspectiva històrica ens arma amb un imaginari d’enorme potència.
El nacionalisme té els seus orígens pels volts de 1750 i és inseparable dels processos de la modernitat.
Tradicionalment, les comunitats no es concebien com a agregacions d’individus.
Catalunya és una unitat. Les diferències entre Barcelona i el rerepaís són conseqüència de l’ocupació espanyola.
Catalunya va ser un estat fins la Guerra de Successió. No som una nació sense estat, sinó un estat ocupat.
Rep cada número, directe a la teva bústia