La violència és una part consubstancial de la personalitat dels homes i dels pobles, voler-la ocultar és una pretensió absurda.
En l'apogeu de la fervor religiosa i filosòfica de l'antiguitat, el sincretisme del món grecoromà va concebre el seu producte més refinat: el cristianisme.
Els grans imperis d'Alexandre, Cèsar i August van viure el gran apogeu sincrètic espiritual simbolitzat per una obsessió soteriològica i la popularitat de les religions mistèriques.
La combinació i recombinació d'idees espirituals entre cultures és el principal motor de creativitat religiosa tradicional.
Les societats liberals no són comunitats reals, sinó agregats d’individus que cerquen satisfer els seus interessos particulars.
L'home modern persegueix la felicitat materialista i hedonista en tant que realització final de la seva existència a despit del seu destí espiritual.
La retòrica de la modernitat industrial es vanta d’haver vençut la natura, però només ha renegat de les seves lleis i se n'ha aïllat.
La idea tradicional d’imperi es basa en l’esperit: és la unió indissociable entre el guerrer i el sacerdot. La manifestació de l'imperi és espiritual i temporal i se'n deriva una acció en voluntat de poder.
L’exercici metapolític s’albira com l’única via per refundar integralment la cultura política de Catalunya.
En el món modern d'avui tots som txandala: des de Jeff Bezos i l'elit neoliberal global al tradicionalista més recalcitrant, tots som sotmesos a la tirania quantitativa i materialista.
Les castes són manifestacions socials de la jerarquia, ordre i harmonia còsmiques. La modernitat ha invertit aquest ordre i destruït l'imperi espiritual en la societat.
L’home estàndard d’Occident gaudeix d’un assortit de comoditats i benestar inaudits, però ignora per complet els esforços i l’obra civilitzatòria que li han brindat la seva condició privilegiada.
Rep cada número, directe a la teva bústia
