El capitalisme és sinònim de canvi.
El triomf polític passa necessàriament per l’articulació d’una contracultura.
Reglamentar ideològicament l’humor és la millor manera d’enfonsar-lo.
La moral i l’humor són inseparables. La feblesa moral sempre va en contra de la llibertat de l’humor.
El romanticisme va sorgir com a reacció a un món en creixement tecnològic i controlat.
Les arrels de la renaixença romàntica es troben en un moviment cultural anterior sorgit del règim borbònic.
La xenofòbia és una actitud natural en els éssers humans. La conducta perillosa són els intents erràtics de la política per inflamar-la i obviar-la.
Hi va haver un lapse de temps, entre 1750 i 1850, en què els moderns van començar a notar que tot s’accelerava.
A través de 1517, 1688, 1776 i 1789 es va afiançar una manera diferent d’entendre la vida i la relació del món material amb aquesta.
Les referències al deure són de difícil comprensió i transmissió en un món regit pel contractualisme i no pel valor del compromís i la paraula.
La societat moderna i industrial no té ritus de pas cap a l’adultesa, ni obligacions envers la comunitat més enllà dels impostos
Catalunya pateix la crisi d’identitat de les poblacions dels estats nacionals sense haver-ne tingut un.
Rep cada número, directe a la teva bústia