Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
La divisòria entre Físics i Virtuals estableix millor que cap altra el punt on hem de dirigir la nostra atenció si volem entendre les societats occidentals actuals.
Catalunya ha de ser cuidada com un bonsai: treball continu de contingència amb pensament estratègic a mig i llarg termini.
El futur de la nació catalana es juga en la demografia.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Catalunya precisa amb urgència d’una alternativa política al Govern. Per totes les mancances de forma i fons, l’espai hi és. La pregunta no és si es bastirà tal alternativa, sinó com i quan.
Cal saber com (sobre)viure en un país ocupat.
Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.
En Miquel Vila va visitar Steubenville a Ohio la conferència “Restoring a Nation” organitzada per sectors dels “nous conservadors” americans.
La insurgència a Catalunya sota l’atenta mirada d’Arendt, la correlació entre absència de poder i violència civil.
Rep cada número, directe a la teva bústia
