El futur de la nació catalana es juga en la demografia.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Catalunya precisa amb urgència d’una alternativa política al Govern. Per totes les mancances de forma i fons, l’espai hi és. La pregunta no és si es bastirà tal alternativa, sinó com i quan.
Cal saber com (sobre)viure en un país ocupat.
Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.
En Miquel Vila va visitar Steubenville a Ohio la conferència “Restoring a Nation” organitzada per sectors dels “nous conservadors” americans.
La insurgència a Catalunya sota l’atenta mirada d’Arendt, la correlació entre absència de poder i violència civil.
Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
No hi ha a la Història altra constant que la fortuïtat.
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
Benvingut a la trampa del poder.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
Rep cada número, directe a la teva bústia
