La transformació demogràfica de Catalunya, analitzada en base al canvi en el paisatge i el paisanatge durant les darreres dècades, ha estat de les més radicals en el context europeu
L’ascens de la creativitat mecànica ens fa replantejar el paradigma del darrer segle.
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
La política exterior alemanya ha estat (tal vegada) èticament impecable, però ha resultat ésser contrària als seus propis interessos.
L’espoli intel·lectual com a mecanisme de submissió nacional.
La tecnologia ha esdevingut un monstre amb vida pròpia.
Tornar a ser un estat obre les portes a recuperar també la indústria de defensa.
Mentre la immigració permet a les elits econòmiques fer del món el seu mercat, Catalunya anomena caritat a perpetuar aquest sistema.
La propietat és, d’entre els fonaments vigatans de Catalunya, el que es troba en pitjor estat. Només amb consciència i contrició pot haver-hi esmena.
És evident que els inversors tenen un gran interès en les oportunitats que els pot oferir el metavers, però de moment no és res més ni res menys que una idea.
De vegades, els col·lapses civilitzacionals arriben lentament.
Entrevistem l’economista i pensador francès per parlar de política i economia.
Rep cada número, directe a la teva bústia
