Any 6 Núm. 133
Diumenge, 29 de juny de 2025
Joan Simó
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Lluís Dagues
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Equip Editorial
Torres i Bages va plantejar una defensa de Catalunya contra les amenaces que reconeixia en el seu context històric.
Guillem València
Lleó XIV no és tan sols el nou Papa de l'Església catòlica, sinó l'hereu i marmessor de la major i més gran tradició de la història.
Miquel Vila & Frederic J. Porta
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
Jordi Homs
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Pol Molas
Les armes nuclears segueixen essent una eina important per la dissuasió, malgrat que siguin molts els que no entenen com funciona.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juny de 2025.
Pau Gener
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Entorn del populisme (VI)
Per què triomfa Erdoğan
Els termes reals del debat
Dissuasió nuclear
Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (I)
Vell papa, nou papa
Almanac independentista (juny 2025)
Una frontera massa llunyana
La tradició catalana
Reinventar el nord-catalanisme (I)
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
De la Dinamarca del sud a l’Argentina del nord
Catalunya ha quedat enrere i ja no és un país econòmicament avançat a l’alçada dels nostres veïns occidentals.
Quim Gonter
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Adrià Fortet
Com es fa un cop d'Estat al segle XXI?
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
Joan Simó & Frederic J. Porta
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
El separatisme dels anys 20
El separatisme dels any vint ofereix una memòria molt valuosa per entendre Catalunya.
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Albert Ardanuy • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 133
Adrià Fortet • Any 6 Núm. 132
Transició energètica i nació catalana (III): l’inici de l’era dels combustibles fòssils
Amb l’invent de l’agricultura i la ramaderia, comencem a emprar combustibles fòssils per pura necessitat, producte de la sobreexplotació i exhauriment de la fusta.
Marc Belzunces
La IA i el futur del treball a Catalunya
La Intel·ligència Artificial promet una revolució en la productivitat, però també augura expandir l’esquerda entre treballadors qualificats i no qualificats.
Marc Maynou & Arnau Valdovinos
Ren(acc)ixença
Revitalitzar l’esperit emprenedor català per deixar la decadència funcionarial enrere.
Arnau Valdovinos
Clavells sense fusell
La història ha determinat dues estratègies nacionals oposades: els bascos, amb un sentit comunitari fort, han fet de la resistència una eina de supervivència.
Salut pública
Un mal estat de salut erosiona les societats.
Marc Maynou
La regulació del lloguer
De vegades cal triar la millor de les pitjors opcions.
Bernat Mallén
El Renaixement europeu comença a Amèrica
A Amèrica i Europa s'està lliurant una lluita entre un vitalisme emergent i les forces de la decadència.
Miquel Vila
Present i futur de l’ordre mundial
No som davant d’una reconfiguració imminent dels grans blocs internacionals.
El malestar de la postguerra (II)
De Gaulle i Adenauer han deixat un substrat durador en la cultura política continental.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia