Logotip d'Esperit
gallery

Joan Simó

Apunts sobre l’islam a Europa (II)

El nacionalisme flamenc sembla haver entès millor que el francès els mecanismes de l’Europa que ve.

Metralla #22

La secció d'assalt d'Esperit.
gallery

Miquel Vila

La voluntat d’esdevenir

Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.
gallery

Fèlix Edo Tena

Catalunya buidant-se: apunts per a bastir la història d’una assimilació territorial

El buidar-se de la Catalunya interior i els desequilibris demogràfics, urbanístics, socials i polítics ens ha de servir per a pensar en els efectes de l’espanyolització i la globalització als Països Catalans.
gallery

Toni Babia Privat

Misticisme geogràfic (I)

Les formes dels països constitueixen símbols amb poder propi.
gallery

Frederic J. Porta

Andor o l’organització d’una rebel·lió

La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.
gallery

Equip Editorial

Les missions de pau de les Nacions Unides

Què són les missions de manteniment de la pau i quina ha estat la seva història?
gallery

Arnau Valdovinos

Una revolució antiburocràtica per Catalunya

Fer net a una Generalitat escleròtica i renovar una institucionalitat pròpia és l’objectiu immediat del nacionalisme en les eleccions pròximes.
gallery

Sergi Perramon

Una elit per governar el trencadís català

Davant el risc de desaparició com a subjecte polític, Catalunya necessita una nova Renaixença que articuli poder des de la societat civil. Només una elit nacional arrelada i amb visió d’estat pot garantir-ne la continuïtat.
gallery

Oriol Méndez

Almanac independentista (maig 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme de maig de 2025.

Una elit per governar el trencadís català

Davant el risc de desaparició com a subjecte polític, Catalunya necessita una nova Renaixença que articuli poder des de la societat civil. Només una elit nacional arrelada i amb visió d’estat pot garantir-ne la continuïtat.

Sergi Perramon

Apunts sobre l’islam a Europa (II)

El nacionalisme flamenc sembla haver entès millor que el francès els mecanismes de l’Europa que ve.

Joan Simó

Una revolució antiburocràtica per Catalunya

Fer net a una Generalitat escleròtica i renovar una institucionalitat pròpia és l’objectiu immediat del nacionalisme en les eleccions pròximes.

Arnau Valdovinos

Misticisme geogràfic (I)

Les formes dels països constitueixen símbols amb poder propi.

Toni Babia Privat

El Telescopi

La voluntat d’esdevenir

Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.

Miquel Vila

La Daga

Catalunya buidant-se: apunts per a bastir la història d’una assimilació territorial

El buidar-se de la Catalunya interior i els desequilibris demogràfics, urbanístics, socials i polítics ens ha de servir per a pensar en els efectes de l’espanyolització i la globalització als Països Catalans.

Fèlix Edo Tena

La Daga

Andor o l’organització d’una rebel·lió

La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.

Frederic J. Porta

La Talaia

Les missions de pau de les Nacions Unides

Què són les missions de manteniment de la pau i quina ha estat la seva història?

Metralla #22

La secció d'assalt d'Esperit.

En obert

Almanac independentista (maig 2025)

Resumim l’activitat de l’independentisme de maig de 2025.

Oriol Méndez

Et recomanem

En obert

Sobreviure a la minorització: territorialització i agrupació

Cal territorialitzar Catalunya, agrupar els catalans i dotar-los d’espais de catalanitat i exclusivitat.

Dolors Clotet

Any 5 Número 112 Especial d'Estiu

Selecció espanyola, nacionalisme banal i independentisme

El nacionalisme català està obligat a disputar tots els terrenys al nacionalisme banal espanyol, i a oferir alternatives.

Quim Gonter

Any 5 Número 112 Especial d'Estiu
En obert

La pròrroga

Estem davant l’última oportunitat de tenir majoria política. La dissociació entre realitat social i parlamentària no durarà eternament.

Bernat Mallén

Any 5 Número 98

Vuit milions de mediocritat

Hem de recuperar una cultura de les elits.

Miquel Vila

Any 4 Número 94

Una geografia sense geopolítica

Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.

Jordi Homs

Any 4 Número 91

Ecologisme nacionalista

El nacionalisme català ha de defensar el patrimoni natural com a part inseparable de la nació.

Bernat Mallén

Any 4 Número 86

El separatisme dels anys 20

El separatisme dels any vint ofereix una memòria molt valuosa per entendre Catalunya.

Equip Editorial

Any 3 Número 52

Més llegits

Pujol i els turons

Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 130

Metralla #22

Equip Editorial • Any 6 Núm. 131

Una elit per governar el trencadís català

Sergi Perramon • Any 6 Núm. 131

Apunts sobre l’islam a Europa (II)

Joan Simó • Any 6 Núm. 131

Discursos sobre el sexe

Dolors Clotet • Any 6 Núm. 130

municipalisme

Unitat o irrellevància: el nacionalisme d’ordre davant el seu gran repte

Només un front nacionalista sòlid pot frenar la minorització nacional: el municipalisme pot ser la clau.

Sergi Perramon

Any 6 Núm. 127

comunitat

Independència i capital humà

Apunts sobre el capital humà català.

Krzysztof Tyszka-Drozdowski

Any 5 Núm. 116

Jagi-jagi

El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.

Bernat Mallén

Any 6 Núm. 129

Mil anys de Montserrat

El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.

Guillem València

Any 5 Núm. 120

ecologia

Transició energètica i nació catalana (III): l’inici de l’era dels combustibles fòssils

Amb l’invent de l’agricultura i la ramaderia, comencem a emprar combustibles fòssils per pura necessitat, producte de la sobreexplotació i exhauriment de la fusta.

Marc Belzunces

Any 6 Núm. 128

Viriditas (I)

Allò orgànic és tradicional.

Marc Maynou

Any 3 Núm. 66

Els núvols faran ploure justícia

El Govern de Catalunya gestiona la sequera apostant contra la força de la Història, i per això fracassarà.

Guillem València

Any 5 Núm. 100

Ajuda'ns a fer créixer Esperit

Som lliures i independents: Esperit no té constriccions polítiques o econòmiques de cap mena. Fes una donació a la Revista i ajuda a mantenir un espai lliure d'anàlisi i opinió
Fer una donació

Esperit 2024. Tots els drets reservats.