Una identitat veritablement autèntica i genuïna reclama d’una herència a la qual remetre’s i ser fidel.
Les referències al deure són de difícil comprensió i transmissió en un món regit pel contractualisme i no pel valor del compromís i la paraula.
La societat moderna i industrial no té ritus de pas cap a l’adultesa, ni obligacions envers la comunitat més enllà dels impostos
Tradicionalment, les comunitats no es concebien com a agregacions d’individus.
Perquè Catalunya s’elevi ha d’encarnar físicament la tradició, la comunitat i la natura a través de l’arquitectura.
El risc associat a la laxitud en la tria de companys és molt més alt perquè no gaudim d’un sistema que ens ajudi a classificar.
D’ençà 1412, Catalunya ha anat quedant periòdicament en la intempèrie, mancada de líders.
En ple segle XXI, les execucions públiques han tornat a Occident. Difereixen en el mètode, però tenen exactament la mateixa finalitat.
El veganisme-animalisme és una resposta urbanita que canalitza erròniament l’encertada crítica al sistema agroindustrial modern.
La relació amb la terra és un dels fonaments de l’ésser de tota comunitat. A Catalunya, aquesta relació penja d’un fil.
Petita propietat i ciutadania són dos fenòmens pràcticament exclusius del passat europeu que alineen els interessos del ciutadà amb els de l’estat.
La defensa de la propietat esdevé una resistència contra la dissolució dels temps actuals.
Rep cada número, directe a la teva bústia
