Article
Guillem València
Núm. 73 — 25/12/2022
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Pol Molas
Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.
Mireia Arguijo
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Dolors Clotet
La culpa històrica només porta a l'autodestrucció de les identitats que s’hi abandonen.
Miquel Vila
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Joan Simó & Frederic J. Porta
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
Josep Asensio
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
Marc Maynou
L'acció humana és el motor de la història.
Joan Simó
Núm. 72 — 11/12/2022
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Toni Babia Privat
L’Aragó és encara important per Catalunya.
Bernat Mallén
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
Lluís Dagues
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
