Any 6 Núm. 133
Diumenge, 29 de juny de 2025
Joan Simó
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Equip Editorial
Torres i Bages va plantejar una defensa de Catalunya contra les amenaces que reconeixia en el seu context històric.
Jordi Homs
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Guillem València
Lleó XIV no és tan sols el nou Papa de l'Església catòlica, sinó l'hereu i marmessor de la major i més gran tradició de la història.
Lluís Dagues
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Pau Gener
Sobre l’oficialització del català a la Unió Europea.
Miquel Vila & Frederic J. Porta
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme de juny de 2025.
Pol Molas
Les armes nuclears segueixen essent una eina important per la dissuasió, malgrat que siguin molts els que no entenen com funciona.
Entorn del populisme (VI)
Per què triomfa Erdoğan
Els termes reals del debat
Dissuasió nuclear
Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (I)
Vell papa, nou papa
Almanac independentista (juny 2025)
Una frontera massa llunyana
La tradició catalana
Reinventar el nord-catalanisme (I)
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
Mil anys de Montserrat
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
De la Dinamarca del sud a l’Argentina del nord
Catalunya ha quedat enrere i ja no és un país econòmicament avançat a l’alçada dels nostres veïns occidentals.
Quim Gonter
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
Oficialitats del català: avenç o distracció?
La presència del català al Congrés, o la possibilitat que esdevingui oficial a la UE, forma part d'una distracció per enterrar la independència o suposa un avenç genuí per la nostra llengua?
Liberalisme i revolució: l’exemple anglès (I)
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Adrià Fortet
Com es fa un cop d'Estat al segle XXI?
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
Joan Simó & Frederic J. Porta
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
El separatisme dels anys 20
El separatisme dels any vint ofereix una memòria molt valuosa per entendre Catalunya.
Jordi Aragonès • Any 6 Núm. 132
Albert Ardanuy • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 132
Adrià Fortet • Any 6 Núm. 132
Equip Editorial • Any 6 Núm. 133
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
L’evolució de la defensa polonesa
En tres dècades Polònia s’ha convertit en un dels pilars imprescindibles de la defensa europea.
Un Estat Clandestí. La Resistència Polonesa
L’Estat polonès no va desaparèixer el 1939; tan sols es va fer invisible.
Frederic J. Porta & Joan Simó
Necessitat i virtut
Cal que l’idealista entengui que, sense necessitat d’alguna mena, cap ideal podrà materialitzar.
Dolors Clotet
El model econòmic nacionalista
El nacionalisme econòmic català ha de tenir, com a objectiu fonamental, la supervivència i la prosperitat de la nació catalana.
Quim Gonter & Bernat Mallén
Flames i autobusos: els límits ideològics de la ficció audiovisual catalana
El cinema català contemporani necessita valentia i risc per narrar les tensions i contradiccions d’una Catalunya convulsa que encara espera ser explicada.
Les revolucions de 1848
La primavera dels pobles va ser una veritable revolució europea.
La contrarevolució que vindrà
La democràcia parlamentària està essent desballestada pels propis liberals.
Marc Maynou
La pròxima contrarevolució
A Catalunya les contradiccions del món modern sempre s’han manifestat amb violència. D’ençà 1640, cada victòria de la modernitat ha causat una reacció.
Frederic J. Porta
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia