Les grans discussions sobre identitat nacional, globalisme i abast de l’Estat beuen de l’experiència mil·lenària jueva.
Després de 2017, els catalans afronten el doble repte de bellugar-se amb èxit en un ecosistema hostil a la seva tradició cultural i de refer el lligam tribal que va conduir-los a la victòria l’1-O.
Sovint obviem la dimensió social i històrica de les malalties mentals.
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Recuperar unes forces militars pròpies ens aportarà un instrument de cohesió nacional.
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
Allò orgànic és tradicional.
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
Ens cal no caure al parany de les essències mortes, i saber discernir el folklore de l’acte viu de la cultura.
En moments de derrota nacional, els espais de resistència individuals apareixen com un mecanisme de defensa, brindant-nos recer (i riscos) alhora.
L’ésser humà tendeix, comunitàriament, al que és local.
El llibre de Rut ens ofereix una pauta sobre com un foraster pot entrar a formar part d’un nou poble.
Rep cada número, directe a la teva bústia
