Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Recuperar unes forces militars pròpies ens aportarà un instrument de cohesió nacional.
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
Allò orgànic és tradicional.
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
Ens cal no caure al parany de les essències mortes, i saber discernir el folklore de l’acte viu de la cultura.
En moments de derrota nacional, els espais de resistència individuals apareixen com un mecanisme de defensa, brindant-nos recer (i riscos) alhora.
L’ésser humà tendeix, comunitàriament, al que és local.
El llibre de Rut ens ofereix una pauta sobre com un foraster pot entrar a formar part d’un nou poble.
Els catalans hem d'aprendre a desmantellar l'enginyeria del poder de l’estat-nació i aplicar-ne les lògiques en les nostres accions.
Per a poder preservar la diversitat hi ha d’haver grups a preservar.
De vegades, els col·lapses civilitzacionals arriben lentament.
Rep cada número, directe a la teva bústia
