Any 6 Núm. 140
Diumenge, 2 de novembre de 2025
Equip Editorial
A ‘El pont sobre el Drina’ s’exploren les tensions ètniques que esclatarien de nou durant la desintegració de Iugoslàvia.
Oriol Méndez
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Pau Gener
Per què la pregunta sobre l’existència d’uns mitjans catalans s’està fent més i més present.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Joan Simó
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
Pol Molas
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Oriol de Marcos
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Guillem Casòliva
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Coral Moli i Plana
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Palestins i serbis
La militància juvenil després del Procés (III): reorganitzar el nacionalisme català
Pressupostos contra capacitats
Talleyrand, el príncep inamovible
La Corpo més política
L’Estat no és un caixer automàtic
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Ivo Andrić, crònica d’una guerra anunciada?
Almanac independentista (octubre 2025)
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 139
Guillem València • Any 6 Núm. 139
Daniel Moseguí • Any 6 Núm. 139
Equip Editorial • Any 6 Núm. 139
Gerontocràcia contra civilització
La característica més important dels sistemes polítics europeus és el seu caràcter gerontocràtic: la subordinació de la política, la despesa pública i la immigració a les necessitats de la gent gran.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
Consolidar Catalunya
Catalunya es troba, de ple, en una etapa de desconsolidació nacional i, alhora, de consolidació en el corpus polític espanyol.
Guillem València
Matar els partits
És hora de matar els partits.
Bernat F. Roca
Feminismes
Què és una dona? Quina visió té la societat sobre la maternitat?
Discursos sobre el sexe
La incomprensió global de la sexualitat explica diversos problemes actuals com ara el malestar entre sexes i la baixa natalitat.
Dolors Clotet
Individus i comunitats
La dialèctica entre individus i comunitats es troba al cor de l'Occident.
Immigració a Catalunya: tres dades i serveis públics (II)
En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.
Cinc generacions nord-catalanes per la substitució lingüística: del culturalisme al consumisme (I)
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Lluís Dagues
Els catalans mitjans
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia