Any 6 Núm. 143
Diumenge, 21 de desembre de 2025
Frederic J. Porta
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Oriol Méndez
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
David Silvestre
El català guanya presència a les xarxes, i això no és només una qüestió cultural: és també política.
Parlem d’un referent oblidat de l’independentisme.
Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
Dolors Clotet
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
Marc Gòdia
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Oriol de Marcos
Retrobem-nos amb la nostra capital.
Joan Ramon Resina
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
Joan Simó
Fa temps que treballar ha deixat de ser una qüestió purament econòmica.
Guillem Casòliva
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Pau Gener
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
Article
Daga
Júlia Bacardit
Oriol Casamor Molina
El Telescopi
Coral Moli i Plana
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Miquel Aguilar • Any 6 Núm. 142
Marc Gòdia • Any 6 Núm. 143
Equip Editorial • Any 6 Núm. 142
Som una nació o un grup social?
Els catalans han anat perdent presència en diversos oficis. Continuem sent una nació?
Toni Babia Privat
La ciutadella interior (I)
És possible resistir en el món actual sense fortalesa espiritual?
La nostra generació
Benvinguts a La Talaia, el podcast de tertúlia de la revista Esperit.
Propietaris
La defensa de la propietat esdevé una resistència contra la dissolució dels temps actuals.
Marc Comerma
Apunts sobre l’islam a Europa (I)
Què podem aprendre de la caiguda de la Síria Baas?
Jagi-jagi
El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.
Bernat Mallén
Entorn del populisme (VI)
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
Miquel Vila & Frederic J. Porta
El futur baby boom
El progrés tecnològic i l'habitatge barat i abundant són els fonaments de la reconstrucció demogràfica.
El Fascio de la Rambla: Orígens barcelonins del feixisme espanyol
El feixisme espanyol no neix a Madrid o Valladolid, sinó a Barcelona.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia