Any 6 Núm. 139
Diumenge, 19 d'octubre de 2025
Equip Editorial
La batalla de Trafalgar va obrir les portes a l’hegemonia global de l’Imperi britànic.
Frederic J. Porta
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Joan Simó
El descrèdit dels estats té més d’oportunitat que de perill.
Jordi Homs
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
Comanegra reedita textos de Pedrolo recuperats i seleccionats per Júlia Ojeda.
Guillem València
Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.
Hug Domenech de Cellès
Després de la joventut militant a Prada i de les primeres experiències amb l’Avantguarda, Jean Rous entrà de ple en la política internacional: el seu recorregut el portà del trotskisme i la Guerra d’Espanya fins a la Resistència antinazi i les lluites anticolonials del continent africà.
Daniel Moseguí
Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.
Quedaran els corsos
Desapercebuts habituals
Una moral esguerrada
Jean Rous, el decolonialista català (II)
Consolidar Catalunya (II): a propòsit del "Retorn dels déus forts"
Apunts sobre el segle XIX català (II): Catalunya i Castella
El retorn del Pedrolo polític
La batalla de Trafalgar
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Oriol Méndez
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Començar a parlar d’immigració a Catalunya (IV)
Debatre de comunitat, de nació i d’identitat significa parlar, també, d’immigració.
La intervenció àmplia
La passivitat és el camí de perdre la força.
Oriol de Marcos
El cop d’Estat (III): La Revolució Cubana
Analitzem la Revolució Cubana en la seva execució.
Joan Simó & Frederic J. Porta
Quim Gonter • Any 6 Núm. 135
Equip Editorial • Any 6 Núm. 138
Guerau Xipell • Any 6 Núm. 138
Equip Editorial • Any 5 Núm. 115
Oriol Méndez • Any 6 Núm. 137
Catalunya i el precedent rhodesià
En cas de restituir l’Estat català, Catalunya patirà un aïllament internacional com Rhodèsia; la resistència i l’estratègia seran indispensables.
Jordi Aragonès
Geopolítica dels BRICS: una perspectiva general (I)
En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.
Adrià Fortet
Per què triomfa Erdoğan
Entendre l’auge de Trump i Orban i no el d’Erdoğan és un exemple d’islamofòbia.
Viure el país, tornar a marcar el paisatge
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Lluís Dagues
La Talaia #51: L’esoterisme de Franco Battiato
Les cançons de Franco Battiato estan farcides de referències a autors místics dels segles XIX i XX.
La inexistència de la ficció catalana
Els creadors catalans semblen incapaços de crear ficcions versemblants que atenyin la realitat del país.
El pas institucional
Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.
Pol Molas
El cop d'Estat (I): Curzio Malaparte
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
Els dogmes fiscals (I): Més impostos, millors serveis públics?
És hora de qüestionar els dogmes fiscals que s’han imposat com a veritats indiscutibles i sostenen que pagar més impostos és l’únic camí viable —i fins i tot desitjable— per als catalans.
Guillem Casòliva
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia