Any 5 Núm. 120
Diumenge, 22 de desembre de 2024
Equip Editorial
Explorem la biografia del pare de la Polònia moderna.
Judit Bassas
La sèrie que dissecciona amb mestratge les paradoxes del poder, oferint una visió realista i reflexiva sobre el lideratge femení, la política i el cost personal de l’ambició.
Pol Molas
La construcció de la defensa pot i s’ha de fer des de la base.
Jordi Homs
El cinquantè aniversari de la mort de Pere Bosch Gimpera reivindica, en un moment de crisi política i moral a Catalunya, la importància d’un lideratge sòlid, compromès amb la llibertat i la coherència.
David Silvestre
La perfecció té sentit com a camí però no com a destí.
Frederic J. Porta
Claus crítiques per a la lectura política de Maurras.
Marc Maynou
L’islamisme és el darrer moviment ideològic amb aspiracions revolucionàries.
Quim Gonter & Bernat Mallén
El nacionalisme econòmic català ha de tenir, com a objectiu fonamental, la supervivència i la prosperitat de la nació catalana.
Josep Asensio
En els darrers anys, noves realitats eclesials, la conversió de figures públiques i un rerefons apocalíptic estan renovant la percepció i l’exercici de la fe cristiana, que ha augmentat la seva influència política.
Guillem València
El Mil·lenari de Montserrat ho és també de Catalunya.
Arnau Valdovinos
Revitalitzar l’esperit emprenedor català per deixar la decadència funcionarial enrere.
Bernat Mallén
La reconversió turística és la peça clau per recatalanitzar el país.
Joan Simó
Què podem aprendre de la caiguda de la Síria Baas?
Per què les regles ens governen més que les persones?
Ren(acc)ixença
La fusta dels líders
Mil anys de Montserrat
La reconversió turística
L’era del creixent
El retorn de Crist
El model econòmic nacionalista
Apunts sobre l’islam a Europa (I)
De baix a dalt
Una introducció a Charles Maurras
Borgen, més rellevant que mai
Arcane, perfecció i imperfecció
El laberint de la burocràcia
Pilsudski, de revolucionari a cap d’estat
Els Fets d’Octubre de 1934 o com no fer una revolució
Les revolucions també poden sortir malament.
Singapur, un petit gegant militar
Singapur ha sabut explotar les seves potencialitats per compensar el desequilibri de forces respecte als seus veïns i fer-se també un lloc al món.
Pla i Pujols
La relació entre Francesc Pujols i Josep Pla constitueix una història d’admiració i, al mateix temps, de contrast en la manera d’entendre l’escriptura.
Enriquiu-vos!
Per tal d’esdevenir un estat no hi ha prou amb ser una nació. Cal, també, un projecte.
Geopolítica dels BRICS: una perspectiva general (I)
En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.
Adrià Fortet
Talents de Catalunya
El talent jove afronta, a Catalunya, dificultats innombrables per desenvolupar-se en clau estrictament catalana.
La culpabilitat com a estratègia de màrqueting
La culpabilitat és un dels sentiments més promoguts en la política d'avui en dia.
Louis Vanfraechem
Començar a parlar d’immigració a Catalunya
Silenciar el debat sobre la immigració no significa abordar-lo.
Criança i transmissió cultural a Catalunya
La poca valoració social de la criança i la manca de conciliació real fan que tinguem una transmissió cultural i lingüística poc reeixida.
Dolors Clotet
Febles i forts
La dicotomia entre febles i forts promou l’individualisme i erosiona la cohesió social.
Bernat F. Roca
Quim Gonter & Bernat Mallén • Any 5 Núm. 120
Equip Editorial • Any 5 Núm. 119
Josep Asensio • Any 5 Núm. 120
Frederic J. Porta & Josep Asensio • Any 5 Núm. 119
Arnau Valdovinos • Any 5 Núm. 120
Nagasaki – Mandalay – Catalunya
Lliçons i prediccions de Kipling a Nagasaki, fa més de cent anys, per a la Catalunya d’avui.
L’Àfrica com a aposta estratègica (I)
El continent és un camp de batalla entre els bàndols que es disputen l’hegemonia global.
Les tensions migratòries a Europa
Què passa a Europa amb la immigració?
De la Dinamarca del sud a l’Argentina del nord
Catalunya ha quedat enrere i ja no és un país econòmicament avançat a l’alçada dels nostres veïns occidentals.
Quim Gonter
El retorn dels estocs
El ressorgiment de la guerra convencional obliga a disposar de reserves importants de material així com incrementar les capacitats per produir-lo.
Tanta pau deixis
9 anys i mig després, Ada Colau abandona l’última responsabilitat pública que retenia, l’acta de regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Les seves accions, però, ressonaran molt més temps.
Striptease públic
El liberalisme econòmic ha comprat la nostra intimitat?
Lluís Dagues
El mite de la salut mental (IV)
Moltes de les malalties mentals actuals són el producte d'un sistema industrial que converteix els humans en autòmats.
Forrest Robinson
Els drons i l’equilibri de la competició
En un moment multipolar la tecnologia es el factor clau per equilibrar la competència.
Edu Farré
Esperit 2024. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia