Any 6 Núm. 143
Diumenge, 21 de desembre de 2025
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
Marc Gòdia
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Pau Gener
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
Dolors Clotet
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
Oriol de Marcos
Retrobem-nos amb la nostra capital.
Joan Simó
Fa temps que treballar ha deixat de ser una qüestió purament econòmica.
David Silvestre
El català guanya presència a les xarxes, i això no és només una qüestió cultural: és també política.
Joan Ramon Resina
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
Oriol Méndez
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Parlem d’un referent oblidat de l’independentisme.
Guillem Casòliva
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
Frederic J. Porta
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Article
Daga
Júlia Bacardit
Oriol Casamor Molina
El Telescopi
Coral Moli i Plana
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Joan Ramon Resina • Any 6 Núm. 142
Josep Asensio • Any 5 Núm. 112
Miquel Aguilar • Any 6 Núm. 142
Marc Gòdia • Any 6 Núm. 143
Del país en flames
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
Ecologisme espanyolista
Hi ha un cert ecologisme que promou la provincialització de Catalunya.
Bernat Mallén
Reinventar el nord-catalanisme (III)
L’ensorrament econòmic del país i la multiplicació de les lluites ecològiques ha provocat una resposta política que pot transformar-se en un projecte de país.
Lluís Dagues
Superar la crisi de l’amor de parella (I)
La idea avui dominant de l’amor de parella és el resultat de la barreja de les visions romàntica, biològica i hedonista, heretades dels darrers dos segles.
Carles Ros
Les Tradwife com a símptoma
El malestar amb la vida moderna té moltes formes, i les tradwives en són una.
Carregar la Creu
El dolor de les víctimes ens fa oblidar el turment dels botxins.
Rics amb D.O.
Si hem de tenir rics, que siguin nostres.
Els catalans mitjans
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Barris de postguerra
La urbanització massiva contemporània forma part d’una visió de la ciutat, però també de la guerra moderna que encara avui imposa les seves normes en conflictes actuals.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia