Any 6 Núm. 143
Diumenge, 21 de desembre de 2025
Oriol Méndez
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
Frederic J. Porta
Un nou cicle reclama un nou paradigma.
Joan Simó
Fa temps que treballar ha deixat de ser una qüestió purament econòmica.
Dolors Clotet
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
Oriol de Marcos
Retrobem-nos amb la nostra capital.
David Silvestre
El català guanya presència a les xarxes, i això no és només una qüestió cultural: és també política.
Marc Gòdia
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
Parlem d’un referent oblidat de l’independentisme.
Krzysztof Tyszka-Drozdowski
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
Joan Ramon Resina
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
Fem un repàs del panorama cultural català d’aquest any 2025.
Pau Gener
De festes, àpats i la possibilitat que les coses vagin millor.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
Guillem Casòliva
Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.
Article
Daga
Júlia Bacardit
Oriol Casamor Molina
El Telescopi
Coral Moli i Plana
Pòdcast
Equip Editorial
Almanac independentista (novembre 2025)
Resumim l’activitat de l’independentisme de novembre de 2025.
L’Eix Transversal
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Sergi Perramon
La militància juvenil després del Procés (II): la confrontació socialista
L’Esquerra Independentista fa front a l’escissió que va patir fa dos anys, ara plenament consolidada i disposada a matar el pare.
Per una crítica musical adulta
Anàlisi sobre l’estat de la crítica musical catalana.
Ferran Mestre
La militància juvenil després del Procés (I): la inèrcia de les joventuts dels partits
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
Col·lapse demogràfic (I): Introducció
El col·lapse demogràfic és i serà un dels fenòmens clau del segle XXI.
Albert Ardanuy
L’anticipació organitzada (II)
Voler ser un estat independent es contradiu amb valoracions moralitzants sobre els serveis d’intel·ligència.
Pol Molas
La Guerra dels Matiners, una guerra catalana
La malconeguda segona carlinada (1846-1849) va tenir lloc només a Catalunya.
Quim Gonter & Frederic J. Porta
El marc mental d’un nacionalista
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Quim Gonter
Història, historiografia i poder
La interpretació del passat varia en cada època i s’utilitza per donar-se força en el present.
Frederic J. Porta • Any 6 Núm. 143
Josep Asensio • Any 5 Núm. 112
Marc Gòdia • Any 6 Núm. 143
Júlia Bacardit • Any 6 Núm. 143
David Silvestre • Any 6 Núm. 143
Feminismes
Què és una dona? Quina visió té la societat sobre la maternitat?
Edith Stein o l’exigent responsabilitat de viure
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Guerra de sexes?
Acceptar el marc d’una guerra de sexes és contraproduent tant per homes com per dones.
Salut mental i salut política
La crisi de la salut mental actual és un símptoma d’una crisi més profunda
El Retorn dels Déus Forts: nacionalisme, populisme i el futur d’Occident
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
El Fascio de la Rambla: Orígens barcelonins del feixisme espanyol
El feixisme espanyol no neix a Madrid o Valladolid, sinó a Barcelona.
Del país en flames
El preu de viure d’esquena al territori és abocar-lo a la cendra.
Reinventar el nord-catalanisme (III)
L’ensorrament econòmic del país i la multiplicació de les lluites ecològiques ha provocat una resposta política que pot transformar-se en un projecte de país.
Lluís Dagues
Transició energètica i nació catalana (III): l’inici de l’era dels combustibles fòssils
Amb l’invent de l’agricultura i la ramaderia, comencem a emprar combustibles fòssils per pura necessitat, producte de la sobreexplotació i exhauriment de la fusta.
Marc Belzunces
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia